La ópera en la universidad

Al centre de L’elisir d’amore hi ha un jove enamorat, Nemorino. Però aquest enamorat no és el galant llest i seductor de les comèdies, sinó un noi pagès, que no sap llegir i que no sap seduir. Només sap estimar. Aquest noi maldestre i apassionat és el que dóna a L’elisir d’amore el to romàntic que fa diferent aquesta opera buffa.

En el primer acte se’ns mostren totes les dificultats que acumula Nemorino per aconseguir l’amor de la seva estimada, Adina: la seva timidesa –el veiem mirant d’amagat com ella llegeix despreocupada la història de Tristany i Isolda–, el seu rival –el sergent Belcore, un milhomes que es vol casar amb Adina–, el desdeny de la seva estimada i, encara, la seva credulitat que el fa confiar en un xarlatà de fira, Dulcamara. Aquest li ven amb tot el cinisme l’elixir que enamorà Isolda, que no és altra cosa que una ampolla amb vi de Bordeus. Nemorino, eufòric per l’alcohol i convençut que l’elixir actuarà abans de vint-i-quatre hores, fingeix indiferència davant Adina. Aquesta reacciona com a noia malcriada i decideix casar-se la mateixa tarda amb Belcore. Nemorino, a la fi, reconeix –ridícul i burlat– el seu fracàs.
El segon acte, però, resol feliçment la història. Quan Nemorino veu que el casament està a punt de celebrar-se –sense adonar-se que Adina juga a engelosir-lo–, demana a Dulcamara més elixir i s’allista a l’exèrcit de Belcore per poder pagar-lo. La notícia, però, que Nemorino ha heretat una petita fortuna el fa de sobte atractiu a les noies del poble, fet que ell atribueix als efectes de l’elixir. Atabalat per l’alcohol i pels afalacs, no s’adona que Adina –que no sap res de l’herència– se sent ara gelosa i també emocionada en saber que s’ha enrolat per poder comprar més elixir. Quan Nemorino veu, finalment, una llàgrima als ulls d’Adina, comprèn que ella l’estima i tot conflueix en el retrobament feliç dels enamorats.

La música es tenyeix ocasionalment també de sentiment. És, com correspon al gènere, una música amable i festiva, una música amb uns concertants magnífics i un melodisme delicat i brillant alhora, que troba en la romança «Una furtiva lagrima» l’expressió més reeixida d’un sentiment delicat i íntim que converteix Nemorino en un insòlit amant romàntic enmig d’una opera buffa.

L’elisir d’amore

de Gaetano Donizetti

DIRECCIÓ MUSICAL
Daniele Callegari

DIRECCIÓ D’ESCENA
Mario Gas

ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Marcelo Grande

IL·LUMINACIÓ
Quico Gutiérrez (A.A.I.)

REPARTIMENT

 Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

PRODUCCIÓ
Gran Teatre del Liceu (Barcelona)

 Consulta el calendari d’emissions i de materials