L’acció d’El somni d’una nit d’estiu –la comèdia de Shakespeare en què es basa fidelment l’òpera de Britten– té lloc en un bosc apartat de la cort, durant la nit del solstici d’estiu, a fi de situar-la en un espai lliure de la lògica i de les convencions de la vida real, on pugui passar el que només succeeix en somnis. Les diverses escenes que s’hi esdevenen són, de fet, variacions sobre el tema del desig amorós, encarnat en diverses parelles que busquen retrobar-se. El capgirament temporal dels seus sentiments, però, ens mostrarà, amb l’humor propi de la comèdia, el valor enganyós de les passions humanes. A la fi, però, tothom retroba feliçment la seva parella. 

En aquest bosc, i en aquesta nit, hi conflueixen tres grups de personatges: el joves enamorats de la cort de Theseus; el habitants del bosc, sobre els quals regnen Oberon i Tytania, senyors de les fades i els elfs; i el món dels rústics, que estan preparant la representació d’una obra de teatre per celebrar les noces del duc d’Atenes, Theseus, amb Hippolyta, reina de les amazones.

Els conflictes amb què s’inicia l’obra –la baralla entre Oberon i Tytania  per la possessió d’un noiet indi, les dificultats d’uns joves enamorats per casar-se– es compliquen quan Puck, un follet que està al servei d’Oberon, es val d’una flor màgica per fer que tots s’enamorin –en despertar– de la primera persona que vegin. Això provoca que tots desitgin, ocasionalment, a qui no toca, fins que a la fi  tot torna a l’ordre «natural», amb les noces dels joves cortesans el dia del casament dels ducs Theseus i Hippolyta, per als quals els rústics interpreten la faula de Pyramus i Thisby.

La música de Britten és extraordinàriament eficaç i integra de manera admirable la vivacitat d’una comèdia burlesca amb la delicadesa d’un somni imaginatiu i màgic. Hi destaquen el cant d’Oberon, que interpreta un contratenor, acompanyat per les veus blanques d’elfs i fades, les acrobàcies de Puck, que no canta, la vocalitat sensual de Tytania  i la ironia amb què el compositor parodia l’òpera italiana en l’escenificació final dels rústics.

 A Midsummer Night’s Dream  

de Benjamin Britten

DIRECCIÓ MUSICAL
Harry Bicket

DIRECCIÓ D’ESCENA
Robert Carsen

ESCENOGRAFIA I VESTUARI
Michael Levine

IL·LUMINACIÓ
Robert Carsen i Peter van Praet

COREOGRAFIA
Matthew Bourne

REPARTIMENT

 Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Escolania de Montserrat

PRODUCCIÓ
Opéra National de Lyon

Consulta el calendari d’emissions i de materials