El curs
El proper curs 2013-2014 s’ofereix una selecció de quatre títols molt representatius de diferents períodes de la història de l’òpera amb materials complementaris com seminaris, documentació i imatges amb que el professor pot utilitzar per confeccionar les unitats didàctiques que formaran la proposta docent que oferirà las alumnes matriculats a la seva universitat.
Els títols que es retransmetran durant el curs 2013-2014 son:
L’incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi
Die Entführung aus dem Serail de W.A. Mozart
L’elisir d’amore de Gaetano Donizetti
Midsummer Night’s Dream de Benjamin Britten
L’incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, a qui s’acostuma a atribuir la constitució del gènere, en una de les millors òperes de tot el període barroc. Composada sobre un text magistral, l’obra conté tota la teatralitat, el gust pel contrast entre la tragèdia i la comèdia i el cinisme de les millor peces de l’època. La posada en escena és un exemple magistral de l’assimilació del codi barroc per part d’un director d’escena contemporani que coneix profundament el material de partida.
Por la seva part, El rapte en el serrall és un exemple extraordinari de l’art de Mozart, en aquest cas extraordinàriament servir per un Christof Loy que extreu una profunditat i una complexitat impressionant d’una obra presentada habitualment com una bufonada institucional. Loy respecta quasi la integritat del text i el dirigeix com una gran peça teatral il·lustrada amb uns personatges posseïts per sentiments ambivalents, que no poden reprimir un instint que està molt lluny d’acomodar-se al que ells mateixos consideren raonable. Aquesta impossibilitat de lluitar contra el propi instint serà un tema recurrent en tantes obres posteriors de Mozart, de les que, segons Loy, El rapte és un avanç fascinant. Dirigit musicalment per Ivor Bolton, un equip magistral d’actors/cantants liderat per l’espectacular Diana Damrau defensen la proposta de Loy amb una contundència irresistible.
L’elisir d’amore de Donizetti, en canvi, és una òpera hereva de la gran tradició de “l’òpera buffa”, però en el que el compositor introdueix, en una trama de “grand guignol” dos personatges protagonistes que ja són plenament romàntics i molt característics del segle XIX: el jove enamorat, Nemorino, i la coqueta Adina. L’obra conté algunes de les pàgines més populars de tot el repertori, com la romança “Una furtiva lagrima”, interpretada en aquesta versió per l’irresistible Rolando Villazon.
Ja en ple segle XX, A Midsummer Night’s Dream és una de les obres principals de Benjamin Britten, inspirada en “El somni d’una nit d’estiu” de Shakespeare i defensada al Liceu por Robert Carsen, aquesta magnífica producció ha aconseguit tots els honors i reconeixements internacionals possibles.
Consulta el calendari acadèmic i el pla docent del curs
